Dissabte 09-12-07

Bé gent...ja hi feia molt de temps que no hi entrava. Esque les coses així perque sí les escric al fotolog. Aquest és més íntim.

Hui dissabte...res diferent supose. Només que vull més a Eva.

M'acabe de llegir per a castellà " Coplas a la muerte de su padre" de Jorge Manrique. Està molt bé i dóna a entendre com a un dels posts que tinc jo ací, que no tindreu tot et dóna la màxima felicitat, el màxim coneixement(a nivell que et reconeguen) pot ser sí. M'agradat. Està escrit en castellà antic.Bó deixem els estudis a banda que aquesta setmana tinc 7 exàmens i tindre prou de temps per a estresar-me jeje.

Ahir divendres vaig coneixer 3 persones, adultes, estupendes, fenomenals, genials. I m'ho vaig passar molt bé amb elles i amb Marc. Sergi, Àngel, Dani i Marc, espere anar a molts més llocs amb vosaltres i pasar-s'ho bé tots 5 junts. Sou genials!!! Per cert els concerts van estar-hi bé(els que vam estar) però no s'hi escoltava gens bé!!! Vam vore Raquel i Lara també als nostres amics Pau, Joan i Nestor i també em va recordar César que sóc un morós amb la Morca!!!uyyy!!!

Gent tornant als estudis, tinc que fer el Sambori(el concurs que es fa de escriure i això) primer els faré i els deixaré ací escrits, demane màxima participació en corregir-me i també en dir-me quin vos agrada més i tot això val?

Sergi m'has de dir quin grup era eixe que anavem escoltant quan ens tornaves a casa, em va agradar.

Àngel a la teva foto amb Sergi no isc gens bé!! Encara funciona la càmera??¬¬.

Bé gent per aquesta nit, prou que començe a tindre són i demà tinc que estudiar i molt. Bona nit.

Lectura d'Ausiàs March

Hui he llegit ixe llibre. No diré que per obligació, perque no és obligat ara que si no vull suspendre l'assignatura de valencià doncs debia llegir-lo.

Doncs bé un llibre que comença diguent que no es pot clasificar ni com a biografia ni com a fantasia. Hi ha molts interrogants que no s'hi poden aclarir per fets de la història o perque son exclusivament pensats per Ausiàs March i no va dir ni donar costancia mai a cap de lloc.

Ens conta des que va nàixer fins que va morir, parlant de la seua adolescència, de les seues actuacions al món... en fí de la seua vida.

És un llibre que pot ser no siga d'aquestos que enganxa però tinc que dir que després de llegirme'l m'he quedat agust, satisfet d'haverme'l llegit. Alguns companys diuen que és avorrit molt pessat... Pessat igual si un poquet però avorrit no ho crec així. És com la història però en compte de ser del món, és de la vida d'una persona.

A la fí una de les frases que diu Ausiàs March i m'ha agradat molt es: "la carn vol carn".

Em fa gràcia i ademés quan la diu l'associa amb moment que ell li abellia gaudir de sexe. Està molt bé.

També que reconeix els seus pecats (com eren nomenats a l'època anar tinguent sexe sense estar casat) i molts més pecats però a la fí és com si apart d'haver-se arrepentit, pensara que estava bé per satisfer el seu cos. Crea un conflicte es clar. Bo deixe d'escriure ja que hui estic esgotat i no he fet quasi res, crec que no es cansament fisic es mental..bona nit

Dos cosetes escrites hui pensant...

Hui he estat en filosofia i m'han entrat ganes de dedicar-li un moment a dos situacions de la vida: a la pobresa i a la guerra. Doncs bé, per colaboració de una frase que va dir en Jordi Pla en el seu viatge al Sahara, que en la va dir Pep i deia algo com aço( Com pot ser que tinguen tan poc i siguent tan feliços) doncs a partir de ahi he pensat aço hi ho he escrit: l'he titulat Mirant al voltant.

Mirant al voltant veig tot ple de cases i arbres

i la felicitat s'ens escapa.

Mirant al voltant veuen km.de desert i Sol etern

i la felicitat no se'ls escapa.

El que es vol donar a entendre, es que no tindre més, fa la felicitat com pensa molta gent.

Ara aquest, podreu saber de seguida de que tracta. L'he titulat: L'evaporació dels Sols.

A les cases amagats estan.

Ells veuen focs per la finestra i no són artificials.

Aguiles mecanitzades tot estan devorant.

Mentres tant a cada foc artifical que esclata

milers de Sols s'evaporen...

I aquest és el resultat...

Trist veritat? Doncs fem alguna cosa, o el món s'exterminarà a si mateix

Totalment al oblit...

No sé per què serà però estic totalment al teu oblit.. o això em pareix a mí.

T'estime molt i no deixe de pensar en tú però cada día açó va pitjor ja que estic al teu oblit.

Per tu ho donaria tot però vegent com van les coses crec que al final no disfrutarem junts. Ja ho pensava al principi i seguiré pensant-ho. Igual t'estime molt.

Per tú un Sol

Per tú una vida

Però no m'oblides amor.

Diguem NO al PAI

No voldria mai dedicar-li uns minuts de la meva vida a "gilipoyaes" com són ara les macrourbanitzacions...però no tinc més collons que fer-ho.

Per què savent que el que portarà el "benvingut" PAI no és bò per al poble, la gent no protesta?

Ara quan vé gent morint-se de fam, buscant educació per als fills, buscant una millor qualitat de vida de seguida tots: MOROS NO, NO EXTRANGERS...

Jo em pregunte: "és aquest el món que voldria Déu ( no crec en ell)? És aquesta espècie, la espècie humana la més intel-ligent? Per a mi la intel-ligència no és només tindre un 10 als exàmens o tindre o un lloc de treball que et done una vida prou bona a nivell econòmic.

En la intel-ligència va inclosa la forma de pensar, la forma d'actuar. Ningú no diu que no hi haja diferents maneres de pensar, ni molt menys, si fos així el món seria pitjor que un monòleg. Però hi ha en coses que tothom deuria pensar el mateix.Per exemple amb la gent extrangera : Benvinguda anem a ajudar-los, es mereixen millors condicions de vida que també són persones.

I no molta gent ja pensant mal, com no deuria...

Després un PAI que portarà molts problemes al poble com tothom sap, i ningú és incapaç de eixir a protestar, soles els anarquistes i els que estem en contra. Però sóm pocs, si i bons també però a les cases molta gent es queda amagada sabent que el futur d'ells de les seves famílies està en perill, però per no quedar mal per tindre por no ixen!! És increible. Estem en democràcia i per protestar no ens poden fer res. Dir?? Que diguen el que vulguen nosaltres els que lluitem els que no som ignorants els que vulguem el nostre bé, el bé de tots, hui i demà.Som intel-ligents i no tinguem por i el que vull amb açò no és més que fer un cridament a totes aquelles persones que estiguen en contra de coses com estes, ens ajuden a parar aquestes barbaritats..i als que esteu en contra i eixiu al carrer, arrastreu a la màxima gent posible.

EN ALBAIDA NO SOM PAïASSOS TENIM DRET A DECIDIR (o això diu la demòcracia que el que mana es per contracte social entre el poble i els "peixos gordos")

Ara que no deixe de sominar amb el que no és real..

Cada segon que pasa més t'estime, més et veig amb mi...però al mateix temps el veig tan lluny...soles és el canvi de somniar amb la irrealitat i somniar amb la realitat,viure-la...Somniant amb la irrealitat, ens veig junts rigent-se, tú amb ixe somriure tan bonic que fa goig vore'l fins i tot els pardalets ixen dels niuets per vore'l. Corrents els dos per un parc, corrents amb dos grans somriures que enlluernarien al propi Sol, corrents soles de alegria, per besar-nos, abraçar-nos, acaronar-nos.. Però tan sol es això...un somni de la irrealitat.. És tant el que t'estime que vull somniar-ho a la realitat, viureu, disfrutar-ho, poder..ho vull!!Vull tindret als meus braços, acaronarte molt tranquilament, vore't riure, ser feliç. També plorar per així donar-te més felicitat, tindre els nostres moments de gaudir del plaer i de la passió. Vull tot en tú, viure una i mil vides sols en tú...

A la vora del riu estic mirant com l'aigua va amb el bell reflex de la llum del Sol i de seguida per la teva bellesa apareixes tú reflexada al llit del riu on ell descansa. Són moments de confusió en mí, no sé si es real o és un somni però de seguida que miré el rellotge per vore si el temps corre, tot desapareix i de nou em quede sol a la vora del riu mirant l'aigua amb el bell reflex esperant que tornes a apareixer...

( A la persona que va dedicat, ella ho sap tanmateix sap que no deixe de pensar en ella desde el primer moment que la vaig conèixer, haja sigut més o menys..no he deixat mai de pensar en ella t'estime)

Aquesta nit en la que no deixe de pensar en tú...

En uns instants he passat de estar de festa a estar tranquilet en casa...però pensant en tú a tot hora..ets un somni només però espere i vull que sigues la meva realitat...espere que no d'aci molt...vull que siguis el meu despertar, el meu dormir, les meues alegries..vull que ho sigues tot!!
Vull que la meva vida porte ben endins el teu nom, ben gran i ben bonic com és..bonic com la seva portadora, aquella la qual em fa anar boig pels camins, cada dia i cada nit per culpa de no tindrer-la!! No tinc presa per que tot funcione bé entre nosaltres dos però al mateix temps si que tinc presa..cada segon que pasa, és un segon que es perd de poder estar amb tú, de poder vore el teu somriure, de poder donar-te una caricia i dir-te tot el que t'estime, ja no sols en paraules sino fen-te l'amor una vegada darrere d'altra, de viure en tú sonrient nit i dia...dia i nit.
(el missatge escrit a continuació està escrit d'una forma que hem estudiat en Valencià)
Tú
Ets!
Si amor
Tú!
I ara més que
Mai
Et desitge amb bojeria!


Ets tú la meua vida,
Volgut
Amor




(pose aquesta foto perque una nit amb ella de testig vull amarte més del que ningú puga pensar)