Cada segon que pasa més t'estime, més et veig amb mi...però al mateix temps el veig tan lluny...soles és el canvi de somniar amb la irrealitat i somniar amb la realitat,viure-la...Somniant amb la irrealitat, ens veig junts rigent-se, tú amb ixe somriure tan bonic que fa goig vore'l fins i tot els pardalets ixen dels niuets per vore'l. Corrents els dos per un parc, corrents amb dos grans somriures que enlluernarien al propi Sol, corrents soles de alegria, per besar-nos, abraçar-nos, acaronar-nos.. Però tan sol es això...un somni de la irrealitat.. És tant el que t'estime que vull somniar-ho a la realitat, viureu, disfrutar-ho, poder..ho vull!!Vull tindret als meus braços, acaronarte molt tranquilament, vore't riure, ser feliç. També plorar per així donar-te més felicitat, tindre els nostres moments de gaudir del plaer i de la passió. Vull tot en tú, viure una i mil vides sols en tú...
A la vora del riu estic mirant com l'aigua va amb el bell reflex de la llum del Sol i de seguida per la teva bellesa apareixes tú reflexada al llit del riu on ell descansa. Són moments de confusió en mí, no sé si es real o és un somni però de seguida que miré el rellotge per vore si el temps corre, tot desapareix i de nou em quede sol a la vora del riu mirant l'aigua amb el bell reflex esperant que tornes a apareixer...
( A la persona que va dedicat, ella ho sap tanmateix sap que no deixe de pensar en ella desde el primer moment que la vaig conèixer, haja sigut més o menys..no he deixat mai de pensar en ella t'estime)
1 comentario:
És molt bonic el que li dediques a eixa persona. Té molta sort de tindre't com amic i estimat
Publicar un comentario