Hui he estat en filosofia i m'han entrat ganes de dedicar-li un moment a dos situacions de la vida: a la pobresa i a la guerra. Doncs bé, per colaboració de una frase que va dir en Jordi Pla en el seu viatge al Sahara, que en la va dir Pep i deia algo com aço( Com pot ser que tinguen tan poc i siguent tan feliços) doncs a partir de ahi he pensat aço hi ho he escrit: l'he titulat Mirant al voltant.Mirant al voltant veig tot ple de cases i arbres
i la felicitat s'ens escapa.
Mirant al voltant veuen km.de desert i Sol etern
i la felicitat no se'ls escapa.
El que es vol donar a entendre, es que no tindre més, fa la felicitat com pensa molta gent.
Ara aquest, podreu saber de seguida de que tracta. L'he titulat: L'evaporació dels Sols.
A les cases amagats estan.
Ells veuen focs per la finestra i no són artificials.
Aguiles mecanitzades tot estan devorant.
Mentres tant a cada foc artifical que esclata
milers de Sols s'evaporen...
I aquest és el resultat...
Trist veritat? Doncs fem alguna cosa, o el món s'exterminarà a si mateix
2 comentarios:
Hola!!
M'encanta aquesta entrada. . . és trista, però preciosa =(, es trist veure com nosaltres que ho tenim tot a l'alcans de la mà, no som capaços de ser felisos i ells, es tenen els uns als altres. . crec que això es el que els dona tanta feisitat, tindriem que pendre exemple i no deixarnos arrosegar per coses artificials.
Bé, molts besets tete prefe xDD muak's t'etiime!
Cuiidaat! ^^,
Que bella foto la de la familia pobre pero sonriente... me ha encantado.
Saluts des de Granada
Paco
Publicar un comentario